Laflauta dolçaoflauta de becés un instrument de ventd'origen molt antic, que tradicionalment sempre s'havia fet de fustafins al segle XX en que es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàsticper a la seva fabricació. El seu so es produeix quan el buf de l'intèrpret arriba a l'orifici on està ubicat el bisell o també anoment trencavent, un mecanisme emprat per altres instruments de bisellcom ara l'orgue o el flabiol. Les parts de la flauta:
(de l'alemany, "joc decampanes"), també anomenatlira(tot i que cal no confondre'l amb la lira de corda), és un instrument de percussió de so determinat, format per làminesmetal·liques afinades.
És un instrument de la mateixa família que elxilòfon, el vibràfono lamarimba, però se'n diferencia perquè el glockenspiel no té els tubs ressonadors a les làmines.
El glockenspiel pot emetre notes de diferent altura, fins a una extensió sonora de dues octaves i mitja. Es toca horitzontalment amb duesbaquetesdures.
La batucada és una manifestació musical consistent en un grup d'instruments de percussió. Té com a característica principal l'accentuació del segon temps en els compassos. Es considera de vegades una derivació de la samba.
L'origen de la batucada està en les cultures africanes on s'han donat sempre formacions de tambors per festivitats populars.
En la nostra època la batucada ha tingut la seva màxima incidència al Brasil, on
es formen batucades amb més de 3000 tabalers i ballarins, de manera
que la batucada brasilera és el prototip del moviment de batucades que
es veu a Europa.
Actualment a Catalunya, que te llarga tradició en agrupacions de
tabals, aquest gènere és força popular i el trobem amb molta facilitat a
les nostres festes populars.
En les colles de diables en trobaríem el seu màxim exponent.
Els instruments de la Batucada:
Si preguntem a un brasiler quins són els instruments de batucada segurament ens donarà una llista enorme d’instruments diferents, però comentarem aquí els que considerem més bàsics o, si més no, els més utilitzats:
- Surdo: L’instrument més greu de la batucada i el que en marca el caminar, prové de barrils metàl·lics coberts amb pells que utilitzaven els esclaus brasilers. El surdo “de primera” marca el segon temps, característica fonamental de la batucada.
- Caixa: És la caixa de cercavila europea, amb tendència a afinació més aguda. Omple amb patrons basats en semicorxeres i accentuacions.
- Repenique: Una mena de timbal molt agut. Es caracteritza per ser generalment l’instrument conductor de la batucada, marcant les entrades i els canvis de tempo.
- Agogó. Instrument amb dues campanes de diferent to que fan una funció similar a les càscares d’altres músiques llatines, com la salsa.
- Apito: Xiulet tritonal que s’utilitza tan sols per marcar talls prèviament pactats.
- Tamborim: Instrument amb forma de petit pandero, d’afinació molt aguda, i que es pot utilitzar tant per fer frasejos com per encoixinar el ritme amb patrons de semicorxeres.
