Que és la música?

Unitat 1 
Que és la música?

La música és un art dinàmica que és basa en l'ordenació de sons en el temps, com a tot art ha de tenir intenció, sentit per qui l'ha creada.



 El so.

So

Representació esquemàtica de l'oïda. (Blau: ones sonores. Vermell: timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüènciade resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.)

El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les partícules del medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes direccions a partir del punt on hi ha la vibració. Els humans, i també molts animals, podem percebre el so mitjançant el sentit de l'oïda. El rang de sons audible per les persones és típicament entre 20 Hz i 20 kHz.

Perquè es generi un so cal que vibri alguna font. Les vibracions poden ser transmeses a través de diversos mitjans elàstics, entre els més comuns es troben l'aire i l'aigua. La fonètica acústica concentra el seu interès especialment en els sons de la parla: com es generen, com es perceben, i com es poden descriure gràfica i / o quantitativament.

A diferència d'altres tipus d'energia calorífica, energia lluminosa, que poden viatjar a través del buit, el so necessita un medi material per a transmetre's. Aquesta transmissió és longitudinal en un fluid (líquid o gas) i transversal en un sòlid.

La velocitat del so (velocitat a què es desplaça el so) depèn de la densitat del medi a través del qual viatja. En l'aire, aquesta velocitat és d'uns 340 metres per segon, tot i que varia amb la temperatura i la humitat.

Les principals característiques de les ones sonores són, com en qualsevol altre tipus d'ona, la freqüència i l'amplitud.

 Les qualitats del so:

Les qualitats del so
Qualitat	Durada	Altura	Intensitat	Timbre
S’expressa	llarg - curt	agut - greu	fort - fluix	instrument o font sonora (ex. trompeta)
Ve donada per	el temps	la freqüència d'ona	l'amplitud d'ona	els harmònics
Elements musicals que genera	figures musicals, ritme i moviment	notes musicals, melodia  i harmonia	dinàmiques	timbre, instrumentació

Soroll

En sentit ampli el soroll o fressa són dades sense significat, és a dir, que no s'estan utilitzant per a transmetre un senyal, sinó que són simplement un resultat no desitjat d'altres activitats que se sumen amb els senyals que volem rebre, fet que fa que les dades quedin modificades. Tot i això, a la Teoria de la informació, el soroll és considerant igualment com una mena d'informació, ja que pot contenir dades d'un altre senyal que s'ha sumat al nostre o simplement poden ser petites pertorbacions que contenen una informació sense significat aparent.

Quan parlem de soroll en referència al so, habitualment es defineix com so mancat de significat amb més volum de l'usual. Així, se'n pot dir sorollosa d'una activitat. Fins i tot una conversa -que en principi té significat- pot ser considerada soroll per les persones que no hi estan involucrades. A les hores, s'utilitza l'expressió soroll com a sinònim de contaminació acústica, és a dir, s'està fent referència a un soroll (so), generalment, amb una intensitat alta, que pot inclús perjudicar per a la salut humana. Una malaltia que té veure amb el soroll és la fonofòbia, por el soroll. També té altres efectes per la nostra salut, malalties fisiològiques (en ambients sonors superiors als 100 decibels que poden provocar la pèrdua d'audició), psíquiques (principalment, crear estrès) i sociològiques (alteracions en comunicar-nos, etc.).

Soroll o espectre continu són sons aleatoris que contenen freqüències molt pròximes entre elles. No sempre han de ser desagradables, el so del mar també és un soroll. El soroll pot bloquejar, distorsionar, canviar o bé interferir amb el significat d'un missatge, tant en la comunicació humana com la comunicació entre aparells electrònics. 

Mapa conceptual:

Activitats